Una de directius i violència al futbol

Ahir l'Espanyol va fer pública l'obertura d'un expedient a dos socis per "presumptes" conductes violentes, que els "podria" representar la retirada dels carnets (Quin gran greuge!). No han volgut exposar la seva identitat (la intuïm, no caldrà trucar l'Aramis Fuster) i, a pregunta dels periodistes, la directiva ha tranquilitzat als seus cadellets dient que no retiraran carnets a no ser que els socis radicals "provoquin actes vandàlics".

Vandalisme: devastació pròpia dels antics vàndals. Esperit de destrucció de les obres de la civilització, de les coses belles, etc. Poso la definició per si algun directiu perico cau a llegir aquest article. La directiva d'aquest club ha trigat ANYS a parlar de violència i quan ho fa, s'encomana de l'esperit del cafè descafeinat de màquina amb sacarina i llet descremada. Que ja no se'n recorden dels actes provocats al Nou Estadi de Tarragona la temporada passada, o la vergonyosa "censura de banderes" de grups radicals a les grades del Hampden Park en la final de la UEFA? I la llista és molt més llarga.

Massa callats estan els directius periquitos davant problemes tan greus que algun dia acabaran en batalla campal. En canvi, no triguen gens en irritar-se de forma malaltissa, visceral i compulsiva contra tot allò que sigui o faci el Barça i alimentar el "sentiment perico" de socis i aficionats a base d'odi al culé i de victimisme. Serà tan sols una estratègia per distreure el personal? Una mica més d'autocrítica no els aniria malament. I sobretot en temes com ara la violència, on "l'odiat" Barça, els darrers anys, guanya per golejada.

Per acabar, un article de bloc d'un seguidor espanyolista que posa el dit a la nafra. Chapeau. Llegiu-lo, val la pena: http://sentimentperico.blogspot.com/2007_01_01_archive.html