Estelar renovació del DNI. La Llei de la Selva. Tot comença anant a una delegació tancada per obres...estiu, ja se sap! Arribo a la sala "habilitada" per l'ocasió. Sis cadires per 40 persones. Tots fent cua al carrer, a ple sol. Busco tanda: no hi ha caixeta de tickets de tanda -la Paquita xarcutera s'ha de gastar els quartos per posar-la, l'Estat no-. Demano tanda a la cua -de fet, dues cues fusionades anàrquicament en una: DNI o passaport, embolica que fa fort!-. Ningú sap darrera de qui va. Més d'un juga a no saber-ho. Cap cartellet a les 3 taules per separar una funció de l'altra, i quan s'aixeca la noia de davant meu , l'agente Quintanilla de torn, malhumorat, de pinta txusquera i txuleria inacabable em recrimina perquè és la taula dels passaports. Quan arriba el meu torn, -hora i mitja d'espera-, una senyora oriental intenta, fent-se la desconeixedora dels tràmits d'aquí, colar-se. Salto: em toca a mi! Insisteix tres cops, però agafo la directa i sec a la cadira, amb l'aprovació dels de darrera meu, també víctimes de la "innocent" maniobra de la dona. La gestió dura 1 minut i mig, i encara és massa, però la delegació no té canvi pels 6,7 euros a pagar. Surto d'allà volant. Au, Bon Vent i fins d'aquí a 5 anys!
Per cert: qui deu ser Victor Sauler Portal?
