T'hem perdut. Albert Boadella, ens has dit adéu. El teu ha estat un comiat epopèyic, digne de la mort piro-marítima de la venerada Eulàlia Montsolís a Nissaga de Poder. Avui, amb rostre trist i contrariat, t'has endinsat amb la barca al Mediterrani, deixant de tacar d'humus catalaunicus les soles erosionades de les teves sabates, i ens has ofert un darrer castell de focs. Escapes de la flagrant contaminació del país tot presentant el teu best seller "Adiós CataluÑa. Crónica de amor y de guerra" (Premio Espasa. Jurat: Fernando Savater). I has proclamat que mai més tornaràs a actuar a casa nostra.La notícia ha sacsejat el territori amb grau 7,7 a l'escala de Richter de les corredisses en direcció al CAP més proper per poder omplir la farmaciola d'antidepressius. Pastilles que siguin acariciades per la nostra enverinada i ofídica llengua, diluïdes per la nostra arsènica saliva, assimilades pels nostres budells infectats, i que tinguin un posterior efecte en els nostres obtusos cervells. Ja veuràs com ben aviat començarem a purgar el greuge que hem comès amb tu, Albert! Un artista tan fuetejat pel teu art.
Ara haurem de muntar autocars cap a Granada, Valladolid o Quintanilla de Onésimo per seguir degustant els teus transgressors espectacles de bufón de la Corte. I com a artista coherent i compromès a anar contracorrent que ets, necessitaràs innovar i adaptar a un públic diferent els teus nous espectacles. Hauràs d'incorporar sàtires a la Virgen de la Macarena, a la Família Real, al president del govern -Ubu senyor zetapé?- o a la Festa dels Toros. Tot un repte.
Catalunya perd un gran dramaturg, un home com tu que has sabut dirigir Els Joglars sense cometre cap irregularitat econòmica, ideòleg d'un partit ple de cohesió interna i coherència com Ciudadanos. Tu que t'has sentit menyspreat en tants i tants indrets com ara Calafell, on l'ajuntament gosava eliminar-te el títol de "persona non grata". Quanta incomprensió! T'anirà molt millor per la resta de la pell de Toro, ja veuràs.
PD: En honor a tu, anava ara a traduir l'article al castellà, però les pastilles comencen a fer-me efecte i estic marejat. Ho deixaré per més tard.
4 comentaris:
Bon vent i barca nova!!! (mai millor dit)
Boadella és un artista. I a més, té un humor prou intel·ligent.
Ja sé que per a la majoria de gent aquestes premisses, veient el personatge públic, costen d'acceptar. A mi el personatge també el trobo ridícul i amb molta mala llet, però val la pena separar les dues coses. I sovint es critica només l'autor sense parlar de l'obra.
Simpàtica la narració...
Amic Puigmalet! No pretenc ironitzar sobre l'obra (segurament bona i interessant, no la conec suficientment com per valorar-la). Però crec que el mateix Boadella ha tirat terra sobre la seva missió de creador artístic en fer una cosa desgraciadament molt habitual entre els artistes: delit vanitós de cridar l'atenció mediàtica pretenent ser bandera d'ideologies incoherents i injustes, de partits polítics absurds. Si fos un artista coherent, continuaria lluitant per la seva creació i no la minusvaloraria gastant el seu temps als mitjans en plantejaments polítics absurds i totalment tendenciosos.
Pero que ve que escriu el meu Estelet...
Publica un comentari a l'entrada